En els últims temps i en front l’evidència dels problemes dels models tradicionals d’integració i acomodació de la diversitat, l’assimilacionista i el multicultural, ha anat guanyant terreny el que anomenem enfocament intercultural.
Els països que durant anys van optar per aplicar la seva versió del model multicultural, han posat molt èmfasi en el respecte i reconeixement de les diferències i, en canvi, han dedicat menys esforços a reforçar els elements comuns que uneixen als ciutadans. El fet de no reforçar aquests vincles ha facilitat algunes tendències segregadores. Per altra banda, el model assimilacionista ha posat tant èmfasi en el principi d’igualtat a través de la necessària adopció dels valors, la identitat i la cultura de la societat d’acollida, que han provocat una clara tendència a la difuminació de les diversitats.
L’enfocament intercultural difereix dels models anteriors ja que parteix de la premissa que, per assolir l’equilibri entre el respecte i reconeixement de la diversitat i els elements comuns i compartits que garanteixin la cohesió, és imprescindible fer atenció a les relacions que s’estableixen entre els ciutadans. D’aquesta manera es defensa la promoció de la interacció positiva, el contacte, el diàleg i el coneixement mutu com a elements principals per abordar millor les complexitats que planteja la diversitat.
El plantejament intercultural de gestió de la diversitat es fonamenta en tres grans principis:

PRINCIPI D’IGUALTAT

És imprescindible que hi hagi un context real de promoció de la igualtat dels drets i deures i de les oportunitats socials de tots els ciutadans. Per tant, avançar cap a un interculturalisme real exigeix treballar a favor de l’equitat i contra les situacions d’exclusió i discriminació, especialment les relacionades amb l’origen i les diferències culturals dels ciutadans.

PRINCIPI DE RESPECTE I VALORITZACIÓ DE LA DIVERSITAT

És necessari reconèixer, valorar i respectar la diversitat entesa en un sentit ampli. Cal fer un esforç per aprofitar les oportunitats d’enriquiment cultural que es deriven de la diversitat sociocultural.

PRINCIPI D’INTERACCIÓ POSITIVA

A partir del reconeixement de les diferències cal posar l’èmfasi en els aspectes comuns i compartits que ens uneixen a tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona i, per això, és important que estimulem el contacte, el coneixement mutu i el diàleg com a via per reforçar aquesta esfera comuna.

Una ciutat com Barcelona està absolutament determinada per les seves especificitats històriques, socials, culturals i econòmiques. Seria ineficaç pretendre traslladar “models” d’altres ciutats o països, tot i que és necessari identificar-ne els aspectes positius i els errors. Per avançar amb garanties cap el doble objectiu de vetllar per la cohesió social i la convivència i, a la vegada, aprofitar els avantatges que es deriven de la diversitat cultural, és imprescindible que les polítiques interculturals participin en la definició d’una estratègia pròpia i global de ciutat. Aquest és, finalment, l’objectiu d’aquest Pla Barcelona Interculturalitat.