Els participants a la sessió han volgut destacar, però, que Barcelona té uns “bons gens interculturals”. El fet de ser una ciutat portuària, centre històric d’intercanvi i d’arribades i sortides, així com el bon clima habitual que propicia la vida al carrer, són factors que, segons els presents, predisposen a la interacció. Per aquesta raó, l’administració hauria de programar activitats que potenciïn els vehicles naturals d’integració, així com els espais interculturals que ja funcionen, com les escoles. “El més important és fer el primer pas; si encara no hi ha diàleg al menys s’ha de propiciar la trobada”.

Els presents també han exposat la necessitat d’aprofundir en la vida de barri, d’escollir vehicles d’integració on no hi surti la paraula integració, de combatre els tòpics i prejudicis sobre alguns col·lectius que dificulten la convivència i d’accentuar les polítiques de participació ciutadana. La igualtat de drets i deures ha estat un ideal compartit per a tots. Han destacat, de manera especial, els drets al vot i a l’exercici dels diferents cultes religiosos, com dues mancances que s’han de solucionar si es vol aconseguir una integració real de tots els nouvinguts.